210 - 4.005 - respecte

una entrada amb triple títol, i tot amb motiu. La primera xifra fa referència al número d'entrada que correspon aquesta; el segon nombre correspon als dígits que apareixien en el marcador de visites quan he entrat a deixar aquest escrit. I el tercer, i no el menys important, és el títol que tenia previst per avui si no haguessin ocorregut les dues coincidències numèriques anteriors.
Com sempre, m'explico. Ja sabeu que he estat malalt i no he anat a classe, i la recuperació va lenta; suposo que per això avui he tingut una petita recaiguda passades les primeres hores del matí. És a dir, no em trobava del tot bé, així que he decidit començar la classe de 1rESO (que em tocava després del pati) amb unes senzilles paraules: "avui no em trobo bé, així que no cal que digui res més sobre com us heu de comportar. Com que no puc fer la classe com voldria, feu els exercicis (...) de la pàgina (...) i demà els corregim. Moltes gràcies per la vostra comprensió." I sí, s'han portat bé, ells s'han posat a fer feina i jo m'he dedicat a corregir, sense cap ganes i per fer alguna cosa, i a respondre els dubtes que tenien sobre els exercicis. Tot amb un silenci respectuós i treballant com mai els havia vist. Està clar que les bones paraules sempre arriben allà on estan destinades, i als alumnes se'ls ha de parlar sempre amb respecte i sinceritat.
Després de la classe de 1rESO he anat a 2nESO, on he començat amb el mateix discurs, i on he tingut la mateixa sort. Això afegit a que han anat faltant alumnes en grups de 6 per anar fent la revisió mèdica. El final aquí, però, ha estat diferent, com que ja em trobava millor (suposo que gràcies als efectes de la medicació) ens hem dedicat a fer de tomateros i fer safareig sobre la gent de la classe.
Això sí, tot amb molt de respecte. Igual que el que tenim entre els més de 4.000 lectors del bloc.